JÜRGEN JANKOFSKY

 

 

ANNA HOOD

 

 

Un

 

ーQue injust ーva cridar Annaー és horrible, molt horrible!

En la televisió, un refugiat sortia del mar. Portava un infant, un infant mort. Amb cautela, quasi amb tendresa, el va ajaçar en la platja, es va agenollar, va alçar els ulls al cel. Uns turistes amb banyador s’acostaven, també nens, miraven astorats. No, no és cap pel·lícula, són les notícies, tot vertader, tot acaba de passar.

Anna es va portar les mans als ulls, va sacsejar el cap. Però les imatges seguien allí. I en el mar flotaven més refugiats. I en l’horitzó s'enfonsava una altra barca.

Per descomptat, no era la primera vegada que veia aquestes imatges, però avui d’alguna manera tot havia estat excessiu per a ella.

El presentador va dir que sempre es podien fer donacions si es volia ajudar.

Anna va córrer a l’habitació dels infants i va agafar la seva guardiola en forma de porquet. Ahir l’àvia i l’avi hi havien posat diners per a les vacances. “Bon viatge! Passa-ho molt bé!”

Però no es pot imaginar estar ajaguda amb els pares sota les palmeres i que passi allò que havia vist en la televisió… No! Per favor, no!

Va alçar el porquet-guardiola per damunt del cap i pum! Va trencar la guardiola llançant-la a terra. Les monedes rodaven per tot arreu.

ーQuè passa? ーLa mare havia vingut corrent des de la cuinaー. Què fas?

ーVull fer una donació ーva dir Anna i va assenyalar la televisióー. M’ajudes?

ーSí, però…

ーQue injust ーva dir Annaー uns prenen el sol on uns altres moren. Això s’ha d’acabar, s’ha d’acabar d’una vegada!

 

 

Dos

 

Robin va copejar amb la palma de la mà la màquina de xiclets.

ーPunyeta!ー va maleirー. Quant més he de posar ací? Per què punyetes no surt res?

Anna observava com Robin furgava enfadat les butxaques dels pantalons. Però abans que pogués inserir una altra monera en la màquina, va cridar:

ーEspera!

Anna ja havia preguntat a la resta de nens de la seva classe si volien fer res per aconseguir més justícia al món i ajudar en contra de la pobresa, la misèria i del sofriment. Però tots trobaven alguna excusa: alguns havien oblidat la seva cartera i d’altres no tenien temps, tenien alguna cosa urgent per estudiar, alguns altres havien de preguntar primer als pares i més d’un afirmava que potser l’endemà faria alguna cosa.

Robin mirava amb atenció el xiclet que Anna havia pescat de la seva motxilla, una mica brut, però almenys era alguna cosa. Pacient, escoltava el que Anna li explicava, com eren d’insuportables aquelles imatges tan terribles de la televisió i tot això. I finalment Robin va afegir la seva moneda a la col·lecta d’Anna.

 

 

Tres

 

Anna va donar també els diners que el seu pare li va regalar pel 10 en el difícil examen de mates. I li va demanar als tiets i tietes, cosins i cosines, veïns i veïnes, fins i tot als professors i desconeguts pel carrer, que fessin el mateix.

No obstant això, seguien aquelles imatges, aquelles horribles escenes a les notícies. I semblava que cada dia n’hi havia més, no menys. I aquestes imatges, aquestes escenes es tornaven més alarmants: cada vegada més barques naufragades, més morts i més observadors passius.

 

 

Quatre

 

Robin va preguntar a Anna si sabia que ell tenia un homònim conegut, famós en tot el món: sempre vestit de verd, amb molt bona punteria amb les fletxes i l’arc, un heroi, valent i intel·ligent, que llevava els diners als rics per donar-los als pobres…

ーRobin Hood?

ーCorrecte ーva confirmar Robin.

 

 

Cinc

 

Anna rumiava.

ーVols dir ーva preguntar finalmentー que si avui els rics donessin diners als pobres, prou diners, com per poder menjar i beure, anar a l’escola i trobar una feina, i viure en pau, ningú fugiria?

ーNo ho sé ーva dir Robin.

ーNo deixarien els pobres el seu país natal, per arribar a països rics, en viatges perillosos per mar, a través del desert, a través de les muntanyes i de les fronteres de filferro amb pues?

ーNo ho sé ーva dir Robin.

ーOn puc aprendre tir amb arc? ーva preguntar Anna.

ーNo ho sé ーva dir Robin.

 

 

Sis

 

Robin observava com Anna canviava d’aspecte dia rere dia: primer va aparèixer amb un llaç verd als cabells, després amb les ungles pintades de verd, a més, portava un suèter verd. Després també lluïa una falda verda i sabates verdes i al final venia amb els llavis pintats de verd i amb ombra d’ulls verda, un rellotge verd, una motxilla verda així com braçalets, collars i anells verds. I com més coses verdes portava, més tancada es tornava. Semblava que sempre rumiava alguna cosa, no reia, evitava la gent, gairebé no parlava amb Robin. Possiblement ni s’havia adonat que de sobte Robin venia a l’escola amb una gorra verda, si no fos perquè els mestres li havien demanat constantment que es tragués aquella cosa verda almenys a classe.

ーEl verd et queda bé! ーva dir Anna.

ーA tu també ーva dir Robin.

Els dos van riure.

ーRobin Hood estava sempre content ーva dir Robinー, sempre receptiu, sempre estava disposat i de bona gaita.

ーCom saps això?

ーOh, he estat llegint una mica, per Internet i això.

ーBé ーva dir Annaー, i què més?

ーA soles, Robin no hauria pogut aconseguir res, res de res, sense els seus fidels, sense la seva banda no hauria aconseguit mai l’or, no hauria pogut ocupar-se de la justícia, no, mai de la vida!

ーMm ーva pensar Annaー, vols dir que…?

ーÉs clar! ーva dir Robin.

ーBé, aleshores ーva dir Anna i va oferir un anell verd a Robinー, benvingut a la banda d’Anna Hood!

 

 

Set

 

Quan Anna va escodrinyar per Internet, va descobrir que Robin Hood i els seus fidels eren anomenats bandolers. I la llei que valia per als bandits era prendre dels rics per donar als pobres. Després va esbrinar que normalment només els furtaven la meitat de l’or, diners o joies als rics, perquè, per l’amor de déu, no s’empobrissin.

I finalment va llegir que feia uns centenars d’anys, a Anglaterra es feien els jocs de Robin Hood, on es cantava, ballava, es recitava, es feien ganyotes, jocs malabars i d’equilibri i es practicava la màgia, i al final, els rics donaven voluntàriament i en abundància diners als pobres. Els jocs de Robin Hood se celebraven el Dia de Robin Hood, sempre l’1 de maig.

 

 

Vuit

 

ーPerfecte ーva cridar Robinー, avui és 1 de maig, vine!

ーPerò on vols anar?

ーAllí, on tots els rics han d’anar, on estan els diners, al banc!

I va agafar Anna de la mà i va córrer amb ella per la ciutat.

Però davant del banc ja estaven, en una part, homes i dones grans amb banderes i pancartes roges que trinaven ensordidorament amb uns xiulets roigs.

En l’altra part hi havia homes i dones no gaire més joves amb banderes i pancartes negres i intentaven cridar contra els xiulets. La policia, enmig. I quan tots paraven per prendre alè, des d’un escenari un orador vell parlava del poder dels diners, el qual els treballadors i els obrers de tots els països havien de vèncer i, tartamudejant, va llegir més frases d’un tros de paper que Anna i Robin no entenien ni posant-hi tota la seva millor voluntat. Però abans que els dos poguessin cantar o ballar, recitar, fer ganyotes, fer malabars, mantenir l’equilibri o fer màgia, els van fer fora grosserament:

ーAcí no es juga!

ーAcí celebrem l’1 de maig, el dia de lluita dels obrers!

ーEntesos?

 

 

Nou

 

Atenció. Nens! Escriu Anna en Internet: Qui està en contra de la injustícia? Qui està a favor de la llei dels bandolers? Hem creat la banda d'Anna Hood! Us hi uniu? Poseu-vos en contacte amb nosaltres!

 

 

Deu

 

No va passar gaire temps fins que Anna va rebre respostes de tot el món.

Primer hi va contactar Otto: Compta amb mi!

Després Achmed, Armen, Ami, Sovanni i Akira.

Maria volia saber si podia traduir el missatge d’Anna a una altra llengua.

És clar!

Svetlana volia saber si podia reenviar el missatge d’Anna a altres infants.

És clar!

Indira volia saber si també podia traduir a una altra llengua el missatge ja traduït i reenviar-lo.

És clar! Clar! Clar!

Efecte dominó: ara també volien unir-se Giso i Zlatko, Haile, Bageshree, Manon i Thijs, Agneta, Eylül i Sarah, José, John, Györgi i Giovanni, Ling, Rui, Dschingis, Malaika, Vainö, Xabi, Yaala, Hrafnhildur, Bintang, Odysseus und Waluyo, Naira, Mowan, Ernesto i Janko, Jeanette i Yasmin, Karamba, Patrick, Reto, Nanuq, Ngunoue, Sven, Zachary, Narumol, Hoa, Gabija, Radu, Tenzin i Soo-Jung.

Benvinguts!

 

 

Onze

 

ーHas llegit ーva preguntar Robinー les idees que tenen els nous membres de la banda? Sobre que hauríem de fer?

ーÉs clar ーva dir Annaー veurem què podem fer!

Una proposta era que tots els nens que havien d’anar a l’escola sense menjar, fossin convidats a menjar pels rics, com a mínim a tres plats: entrant, plat principal, postres. De seguida!

O que els infants facin vaga fins que s’estableixi un impost a tots els rics del món, sí, i que tots els nens no tornin a fer els deures, ni a fer els exàmens ni vagin a classe, fins que aquells que sempre guanyen diners amb diners, i no treballant, hagin de donar la meitat dels seus guanys. I prou!

O simplement que totes les persones rebin diners per ser persones, ja siguin joves o grans, dones o homes, grosses o primes, grogues, marrons, blanques o no tan blanques, pobres o riques. Per a totes la mateixa quantitat de diners cada mes a tots els països i tant que ningú més hagi de passar fam o set, que totes puguin viure, anar a l’escola i treballar bé, per poder complir els seus desigs amb un salari humil, sí, tots els desigs, i allà on cadascuna se senti a casa, sí, on s’estigui a casa. Tota la riquesa d’aquest món és suficient per a totes les persones, siguin d’on siguin, d’acord?

 

 

Dotze

 

ーSomriu!

Robin dirigia Anna, que vestia totes les coses verdes davant del gran edifici del banc, d'un costat a un altre.

ーUn altre pas cap avant. Sí, i un altre cap al centre, bé, molt bé!

I després Robin va posar la seva gorra verda a Anna i clic! I clic! I clic! Li va fer fotos una vegada i una altra. I de seguida va posar la foto més bonica en Internet: Salutacions d'Anna Hood!

A casa, Anna va escriure aquest text per acompanyar la foto: Aviat serà l’1 de juny, el Dia de l’Infant. D’ara endavant el nostre dia s’ha d’anomenar el Dia de Robin Hood! Vestirem de verd, alguna cosa verda heu de tenir en algun lloc: un calcetí verd o un llaç verd o un llapis verd o una fulla de palmera o simplement un bri d’herba. El Dia de Robin Hood també anem allí on hi ha els diners: als bancs o a les cases dels rics, igual que ens atrevim a anar a qualsevol lloc en Halloween! Però no demanarem dolços, no, ni cap almoina, sinó justícia! Sí, per a tots! I qui es rigui de nosaltres o ens vulgui fer fora serà fotografiat i posat en Internet. Aleshores cada vegada més nens de verd exigiran justícia en els següents dies de Robin Hood, molts més, i el següent més encara i el següent del següent més! Efecte dominó!

Robin li va preguntar a Anna si podia escriure també alguna cosa al respecte.

ーÉs clar!

Així que ell va escriure: No ho oblideu, ens farem grans i aleshores governarem el món!

Ràpidament van escriure nens de tot el món: sí, sí, sí, compta amb nosaltres!

Alguns volien saber una cosa, d’altres una altra, per exemple, si es permetien ulleres verdes, si es podien pintar cartells o si també es podria fer cap video.

Sí, sí, sí!

I l'1 de juny, el Dia de Robin Hood, Anna sols va escriure: Endavant!

 

 

 

Übersetzung/ traducció: Àngela Callado mit Unterstützung von Dr. Heike van Lawick